EXPERIMENTAR
Els curtmetratges i la producció altruista han de servir per provar allò que professionalment és excessivament arriscat. Aquesta alliberació del risc fa que la llibertat per fer i desfer sigui total. Això suposa lògicament lligar molt bé les despeses de producció, i on no hi arriben els diners hi arriba el temps i les amistats…
EXTRAVÍO és una experiència amb un croma rudimentari, NOCHES DE CENIZA experimenta amb l’esteadycam i la producció per cinema CAMÍ RAL amb la il·luminació natural o incidental.
EXTRAVÍO
EXTRAVÍO és una reflexió al voltant de l’existència, prenent com a paràmetre conductor la manera que té el tango de veure-la i descriure-la. En els espectacles que hem fet anteriorment la música sempre forma part essencial del transport argumental, i de tots els estils que hem experimentat, el tango ha estat el que s’ajusta millor a la nostra plasticitat, a la manera de fer l’escenografia, la direcció d’actors o la mateixa trama.
Aquest projecte audiovisual barreja els elements clàssics del teatre i l’expressió dels suports digitals per oferir un producte de vídeo/televisió, que emmarcaríem en els nous formats, on la proposta es basa senzillament en la contemplació d’imatges teatralitzades (no estrictament dramatitzades en el sentit televisiu o cinematogràfic) que suggereixen ambients o idees més abstractes en l’espectador, portar-lo a la contemplació d’un espectacle amb la pretensió de fascinar-lo, per entrar en altres móns més onírics i suggestius.
La idea argumental neix d’un estudi de Antonio Garcia Olivares, titulat “El saber metafórico del tango” on l’autor, desprès d’haver estudiat la lletra d’uns 7000 tangos, estableix uns eixos pel que fa al tractament de l’existència. Aquestes figures metafòriques repetitives són les que inspiren la nostra proposta.
La història gira al voltant de diversos personatges centrals: La Mort, Pierrot, una parella de ballarins, el “joker” com símbol de la sort… Aquests personatges puntuen o matisen l’escena en la que intervenen.
Extravío és també la pèrdua. Des de la pèrdua de la pau materna fins la pèrdua del futur, de l’esperança o de la pròpia vida. No respon a una estructura narrativa convencional, i la posada en escena és teatral. No veureu una història tradicional (ni tan sols s’acaba amb els crèdits). Els diversos episodis barregen escenes amb una única connexió cronològica, basada en la forma en que el Tango veu la vida a través de les seves metàfores.
En aquest curtmetratge vam experimentar els efectes de croma fets amb un teló de moqueta verda de fira penjat a la pinta d’un teatre. El teatre ens permetia, a més, gaudir de tot el suport logístic: il·luminació, atrezzo, elements de decorat, vestuari, maquillatge, vestidors, etc.
NOCHES DE CENIZA
És una història de nits, amb els personatges que hi viuen, cadascun amb unes intencions, unes circumstàncies i també una afinitat.
Al voltant d’un guió de Juan Ferrer, es desenvolupa la història d’un escriptor que cerca la inspiració en aquestes criatures de la nit, encara que, de vegades, la inspiració tarda en sorgir i cal una acció contundent…
A “Noches de ceniza” preteníem explorar les possibilitats de l’steadycam i, al mateix temps, treballar amb la llum més real possible, especialment a la nit. Vam poder comptar amb Paco Algora, que no és precissament un home pacient, però va esmerçar grans quantitats de paciència…
