DES DE DIVERSOS PUNTS DE VISTA
De tant en tant m’agrada embarcar-me en una obra de teatre i canviar completament l’entorn tecnològic del vídeo per el de l’expressió en viu i sense tecnologia, si pot ser…
El meu primer contacte amb el teatre va ser el 1973, amb el meu pare, que era responsable de l’equip d’il·luminació del Gran Teatre de la Passió de Cervera. L’equipament d’aquest teatre sempre ha estat complex i l’experiència, a més de gratificant, convida a assolir altres fites en el mon de l’escena i en l’àmbit escenogràfic.
La Matraca, un grup d’animació al que vaig pertànyer em va iniciar en el contacte amb el foc i la pirotècnia així com el moviment teatral al carrer, amb els primers Aquelarres de Cervera
Ocasionalment he adaptat obres d’altres autors com Woody Allen per a “La llargada suficient per tocar a terra”; de Giovanni Pappini per “La República de Gog”, o de Bram Stocker per “Nosferatu”. També he escrit els guions de “Univèrsio”, amb Blanca Cuñé, i els Aquelarres de Cervera1997, 98 i 99.Posteriorment he adaptat “El Comendador de Ocaña” i el “Cantar del Mio CId” i algun que altre que trobareu entre aquestes pàgines…
Els anys dedicats a la producció de doblatges per televisió em van educar en la percepció de l’entonació i el sentit de la paraula. Posteriorment vaig començar a fer caixa italiana amb una companyia amateur que, uns anys després es professionalitzaria com Alea Teatre.
He tingut també la oportunitat de fer una òpera tango de Piazzolla i dues operetes.
Darrerament treballo amb La Famiglia, i amb ells ja hi ha un bon gruix de producció feta, tant en teatre com en vídeo, especialment en col·laboració amb l’Alba Cuñé. LA FAMIGLIA organitza també la NIT DEL TEATRE VIU a Cervera, una trobada teatral amb tots els aficionats que s’hi apuntin.